A les set del vespre ja és fosc i fa fred al santuari de Delfos. Tot s’adorm poc més tard. Però coincidint amb la celebració de Santa Cecília, només dues hores després de tancar-se el recinte als turistes, aquest s’omple de potents focus, cablejat i centenars d’espectadors abrigats fins a la punta del nas. Anualment, per commemorar la patrona de la música s’organitza un concert al vell amfiteatre del santuari. Hi actua un músic rellevant sense cap mena de sonorització. Enguany, els programadors han escollit una clavecinista (o clavicembalista) perquè interpreti diferents composicions de l’època del Barroc. Les muses en ple, mai es perden la cita, ja que a través d’aquesta coneixen nous instruments. Per exemple, l’any passat s’assabentaren de com era un piano. El problema és que sempre han de gaudir dels concerts amagades darrera les ruïnes més properes. Dalt les copes dels arbres nusos podrien ser vistes. Clio i Melpòmene, muses de la història i la tragèdia, no han tingut sort aquest any. Han estat les encarregades d’apagar el foc a la cova del Mont Parnàs i han arribat les darreres. En conseqüència, s’amaguen ajagudes força lluny, darrera una de les columnes del temple d’Apol·lo, just al costat de la burra que proporciona llum al recinte! A més a més, són molt a prop del camí, de manera que tampoc podran escoltar el concert sencer perquè caldrà que parteixin abans que ho faci la gentada. Euterpe, musa de la música, ha estat la primera en arribar i s’ha pogut amagar darrera una pedra des d’on es percep el teclat del clavicèmbal, un instrument que desconeix. El que més li sobta és que aquest té el teclat negre i les tecles de les notes alterades blanques. Just el contrari d’un teclat de piano. També es queda fascinada pel seu so metàl·lic. La musa gaudeix de cada segon del concert i abans d’acabar-se desitja que ja sigui Santa Cecília 2010 per conèixer un nou instrument dels mortals.

ELS INICIS D’UNA CLAVECINISTA

La clavecinista i pedagoga Mª Teresa Julià només tenia cinc anys quan va començar la seva relació amb la música. S’inicià en aquesta expressió artística a Mataró, amb estudis teòrics i de piano amb el mestre Enric Torra i Pòrtulas. Aquest pianista, format a l’Acadèmia Frank Marshall de Barcelona, fou un dels músics i compositors mataronins més rellevants del segle XX.

La constància i disciplina de Mª Teresa Julià envers els estudis, tant en la seva infantesa com adolescència, li van permetre seguir els estudis musicals paral·lelament amb els cursos de Batxillerat. La seva relació amb el mestre Enric Torra va ser excel·lent. Ell mateix va ser qui la va inscriure al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Allà Mª Teresa Julià va seguir de manera reglada els estudis de música. Va estudiar llenguatge musical amb el mestre Lluís Mª Millet, harmonia amb el mestre Poch i el piano amb la catedràtica Mª Lluïsa G.Nadal.

Acabada la carrera de piano, Mª Teresa Julià es va interessar pels instruments antics de tecla i va iniciar la carrera de clavicèmbal al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb la professora Mª Lluïsa Cortada. Gràcies a la seva perseverança i rigor, va aconseguir el Títol Superior de Professora de Música en aquesta especialitat. Després va decidir perfeccionar els seus coneixements amb diferents cursos de Postgrau. La inquietud, la disciplina i el treball diari li permeteren ampliar els coneixements musicals, i Mª Teresa Julià, amb l’afany d’entrar en el món de la recerca musicològica va realitzar cursos d’Organologia -l’estudi científic dels instruments- al Museu de la Música de Barcelona.

El seu bagatge com a clavecinista li va propiciar l’assistència a diferents stages internacionals de Música i la participació en cursos de Música Antiga de Catalunya i de l’estat espanyol, com al de San Lorenzo de El Escorial. També a l’Académie Musicale de Creully (França), als stages internationaux de Sablé-sur-Sarthe (França), a la Fondazione Giorgio Cini de Venècia (Itàlia) i a la Música Antiga de Brugge (Bèlgica). La seva trajectòria li va permetre assistir a diferents Master Class amb reconeguts professors com , Davitt Moroney, Aline Zilberach, Bob van Asperen i Kenneth Gilbert.

EL CLAVICÈMBAL: LA SEVA ESPECIALITAT

Gràcies a la seva coherència i responsabilitat, Mª Teresa Julià es va especialitzar en la interpretació de la música del Barroc (1600-1750).

La gran tasca d’estudi i recerca en la interpretació historicista del Barroc portada a terme pel clavecinista Gustav Leonhardt, el flautista de bec Frans Brüggen, el contratenor Alfred Deller, el violoncel·lista Nikolaus Harnoncourt, els germans Sigiswald, Barthold i Wieland Kuijken i el violinista Reinhard Göebel, va ser el gran referent per Mª Teresa Julià.

Amb l’impuls d’aquests músics, la Música Antiga va ressorgir a mitjans del segle XX, conjuntament amb els instruments que s’utilitzaven en el segles XVII i XVIII. Per exemple, el clavicèmbal va aconseguir un espectacular reconeixement i creixement. Sens dubte, aquests músics-investigadors van obrir un ventall de possibilitats a altres intèrprets de segona generació com John Elliot Gardiner, René Jacobs, Christopher Hogwood, Fabio Biondi o bé Cecilia Bartoli, entre d’altres, així com a intèrprets com Mª Teresa Julià.

L’evolució de la interpretació de la música amb criteris històrics de l’època de compositors com C.Monteverdi, J.S Bach, G.F Haendel o A.Vivaldi, que s’ha anat manifestant en tots els camps concertístics, és immillorable arreu d’Europa. Si bé que Mª Teresa Julià creu que “la professionalitat en l’art musical és important però sempre hauríem de conservar un petit esperit diletante en el que l’art i el creixement personal prevalgués per damunt de tot”.

La seva especialitat com a clavecinista de música barroca, ha portat a Mª Teresa Julià a actuar amb diferents grups de cambra i solistes especialitzats en la música dels segles XVI, XVII i XVIII. Aquesta experiència l’ha fet reflexionar sobre la importància de les relacions humanes. “Una bona relació a tots nivells entre els membres d’un consort, és fonamental per l’execució de la pròpia música”, argumenta. En conseqüència, ha actuat a la Setmana de Música Antiga de Mataró, al Festival de Música del Maresme, a les Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans, al Festival Internacional de Santa Cristina d’Aro, en recitals com a solista, als Monogràfics a Can Palauet de Mataró i en diferents cicles i festivals de concerts arreu de Catalunya.

Com a concertista, creu que en aquest difícil terreny han de confluir diferents aspectes: una bona tècnica, un acurat estudi, el treball i l’anàlisi de l’obra i una bona predisposició. No és partidària de donar consells, ja que cada generació té una problemàtica diferent i els valors de la societat canvien radicalment i ràpidament. “Tota persona, cada músic, en totes les èpoques de la història, s’ha de conèixer i cercar les seves pròpies possibilitats en aquest món artístic que està entre el somni i la realitat”, comenta.

LA COMBINACIÓ DE LA PRAXIS AMB LA TEORIA

Amb els anys, i gràcies a la seva trajectòria i background, Mª Teresa Julià ha esdevingut també pedagoga. Paral·lelament a la seva tasca de concertista, imparteix conferències, escriu articles i fa recerca.

Valora molt positivament l’oportunitat que se li ha brindat en el camp de la divulgació musical perquè li ha permès entrar amb contacte amb el gran públic per mitjà de les conferències. “El músic, sota la seva òptica d’entendre el fet musical, ha d’ésser el transmissor de l’obra del compositor. El bon músic, en l’especialitat i l’estil que hagi escollit, ha de saber transmetre al públic les emocions i sensacions del compositor”, argumenta.

Per Mª Teresa Julià, que viu l’art musical com una veritable passió des de la seva infantesa, saber combinar la dualitat entre la praxis i la teoria, és important per anar mantenint i renovant totes les energies per continuar vigent en l’inacabable estudi del fet musical.

ANNEX DOCUMENTAL

En els nostres dies, podem gaudir d’una discografia escollida amb versions que reflexen l’autèntic esperit musical Barroc.

Actualment existeix una extensa bibliografia d’experts musicòlegs com Manfred Bukofzer, Charles Rosen, Gustave Reese, Ralph Kirkpatrick, Nikolaus Harnoncourt o bé Philippe Beaussant, que amb el seus coneixements ens apropen en el complex moment històric i artístic de l’època de l’Ancien Régime.

L’enigma del glossari: Què significa el terme Inegalité? Podeu respondre a ethos22@hotmail.com

Escrit dedicat a aquells músics que tenen grans capacitats i qualitats, però que a causa de diferents circumstàncies, el gran públic no pot nodrir-se ni gaudir dels seus coneixements.