|
||||||||
|
||||||||
|
||||||||
La federació d'associacions veïnals de Mataró ha demanat formalment a l'Ajuntament de Mataró l'ús de programari lliure en tots els ordinadors de les dependències municipals, substituint el programari privatiu.
I aquesta ha estat la resposta de l'Ajuntament:
Aquesta actuació ja es va desenvolupar segons els criteris seguits per l'adquisició d'equipament i programari informàtic, que són els següents:
CRITERI 1: En el moment d'adquirir un nou programari, l'Ajuntament de Mataró basarà la seva elecció en criteris econòmics, tècnics, de rendiment, de fiabilitat, de viabilitat i continuïtat i d'adequació a l'ús pretès. El programari adquirit segons aquests criteris pot ser lliure, obert o propietari en funció de cada casuística particular i del suport disponible en cada cas.
CRITERI 2: En igualtat de condicions es dóna prioritat al programari obert.
CRITERI 3: L'Ajuntament de Mataró ha de garantir la possibilitat d'ús de programari lliure en les seves interfícies externes amb els ciutadans, amb altres empreses o amb altres Administracions Públiques.
Independentment dels criteris abans establerts, hem de remarcar que hi ha una sèrie de problemes addicionals que impedeixen assolir un model plenament basat en programari obert.
Problemàtica en l'entorn d'usuari final:
1. Les aplicacions que utilitza actualment l'Ajuntament estan basades en entorns client-servidor que només funcionen en Windows i en molts casos estan estretament lligades a versions concretes de MS Office. Per tant, el maquinari i programari que fa servir l'usuari final es basa actualment en arquitectura Intel amb Windows, i ofimàtica Microsoft Office. Aquestes aplicacions només funcionen amb Windows i, per tant, exclouen l'ús d'altres sistemes operatius.
2. Moltes aplicacions de productivitat, com ara Adobe Photoshop, Illustrator, programari d'enginyeria, Autocad, etc. no existeixen per a sistemes operatius oberts (Linux).
3. Molts dels programes controladors de la majoria dels dispositius que fan servir els usuaris (impressores, escànners, etc.) només existeixen per a Windows.
Problemàtica en l'entorn de servidors:
1. Són més heterogenis i estan més preparats per a la implantació de programari obert. L'ús del sistema operatiu Linux en servidors web i d'aplicacions és molt convenient. En aquests casos no hi ha dificultat per a la implantació de programari obert, i per tant la política municipal que seguim és l'ús d'aquest tipus de programari.
2. El suport, la fiabilitat i rendiment que donen actualment les bases de dades de programari obert no és suficient per garantir el funcionament correcte dels entorns corporatius de missió crítica (padró, gestió tributària, policia, etc.). Per tant, optem per una base de dades molt més fiable, compatible amb les aplicacions i amb suport del fabricant, com és l'Oracle. Cal destacar, a més, que les aplicacions corporatives no funcionen en programari lliure.
3. Pel que fa als servidors de xarxa local (de domini i d'arxius), la integració de programari obert amb programari client (d'usuari final) amb Windows és complicada i problemàtica.
Davant dels criteris esmentats, i la problemàtica descrita, la nostra estratègia és la següent:
Entorn d'usuari final:
1. Totes les aplicacions corporatives desenvolupades a mida es fan en arquitectura web i deslligades dels programes i formats de MS Office, per tal de fer que siguin independents del sistema operatiu dels ordinadors on s'executen, ja siguin oberts (Linux) com propietaris (Windows, Mac). Només necessiten un navegador web.
2. Quan les aplicacions corporatives actualment en entorn client/servidor Windows es passin a arquitectura web i els fabricants ofereixin versions dels controladors de dispositius es podrà estudiar la conveniència de canviar els llocs de treball a Linux, sempre i quan existeixin aplicacions de productivitat compatibles i programes d'ofimàtica que puguin convertir els formats de MS Office dels documents actuals.
Entorns servidor:
1. S'ha adoptat l'arquitectura Linux convivint amb UNIX i s'ha establert Java 2 com a entorn de desenvolupament. Són, per tant, programari obert.
2. A nivell d'execució d'aplicacions es fa servir Tomcat, de la Fundació Apache, JBoss i el servidor web de la Fundació Apache. Tots ells són programari obert.
3. La base de dades corporativa continuarà sent Oracle sobre UNIX.
4. Els servidors de domini i d'arxius continuaran sent Windows Server mentre no canvii l'entorn d'usuari final.
Interfícies externes (ciutadania, altres administracions, empreses):
1. L'accés a interfícies de consulta de continguts d'execució d'aplicacions és per mitjà de navegador web, amb compatibilitat MS Internet Explorer (propietari) i Mozilla Firefox (obert).
2. Els documents i aplicacions que fan d'interfície externa, només es fan servir formats i llenguatges compatibles amb programari lliure. En el cas que sigui necessària la instal·lació d'algun plug-in en l'ordinador client, aquest ha de ser gratuït i compatible amb Windows, MS Internet Explorer, Linux i Mozilla Firefox.
3. Els documents que es publiquen o s'intercanvien amb altres organitzacions i persones estan en un format estàndard ISO (Adobe Acrobat), amb lectors disponibles per a Linux.
