Dies enrera, vaig tenir l'ocasió de descobrir amb aquest títol un CD que el grup de rock Trencavent ha tret a la venda no fa massa i que el proper divendres 13 de novembre a les vuit del vespre es presentarà a la sala d'actes de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana a Barcelona (Hotel d'Entitats, c/ Providència, 42). Trencavent, un grup de músics que combinen el rock progressiu i el hard rock amb ressons cèltics medievalitzants, ens oferèixen -més enllà dels aspectes musicals que només puc entrar a valorar des del propi gust personal i que en aquest cas ho és - una eina per a la divulgació històrica tot contribuint a la popularització d'un dels mites de la cultura nacional que, com totes, en té i en necessita per a cohesionar-se.

Parafrassejant Francesc Puigpelat, que fa el pròleg del CD, durant l'Edat Mitjana Catalunya esdevingué un poble vencedor, cosa que s'evidencia clarament en les gestes dels almogàvers al darrer quart del segle XIII, ja sigui en la conquesta de Sicília o en l'Expedició a Orient, assolint el punt àlgid amb la conquesta d'Atenes el 1311 que restarà més de setanta-cinc anys sota sobirania catalana. I aquests episodis els trobarem en les diferents composicions del treball de Trencavent amb títols com Gallipoli, L'alè del vent o Crònica, entre d'altres que podeu escoltar des de la seva web.

És una feina i una iniciativa que cal tenir en compte i que cal donar a conèixer amb el boca - orella, doncs si ens hem de refiar del ressò en els mitjans de comunicació tradicionals ho tenim clar, ja sigui per allò de l'auto-odi o del progressiu procés "d'apatoisament" que viu la cultura catalana. I això em fa pensar si, culturalment, més que el boca-orella el que necessitem no és, per exemple, un boca-boca que ens erotitzi.