Maçanet de Cabrenys
Alt Empordà

La llegenda que els oferim sobre el castell de Cabrera fou recollida per en Joan Amades. De la presència del castell gairebé no es resta més que el record. Es troba al cim d'una elevada serralada, al terme de Maçanet de Cabrenys, davant de Ceret. Amb referència a aquest castell s'explica la següent la següent llegenda. Hi havia dos morors germans que eren molt pobrets i tenien gran afany de riqueses i poder. Per tenir-ne més van dirigir-se al diable demanant-li ajuda. Aquest accedí amb la condició que en morir un dels dos germans l'altre també havia de morír. Els sarraïns s'hi avingueren. El diable els assenyalà la muntanya de Cabrera, en el cim de la qual trobarien enterrat un fabulós tresor i podrien alçar un castell, i s'oferí a ajudar-los.Els moros van trobar el tresor al lloc indicat i allí mateix alçaren el castell treballant amb gran afany. Quan gairebé el tenien acabat, l'enveja es va apoderar d'un dels dos, el qual pensà que, si matava el seu germà, castell i tresor quedarien per a ell, i així ho féu: deixà fluixa una de les bastides per on havia de passar el seu germà i, en fer-ho aquest, la bastida es va ensorrar i quedà mort. El mal germà posà el tresor dintre d'una gran caixa i abandonà el castell. Així que l'hagué tancada el diable s'hi ficà dintre sense que el moro ho advertís; féu un foradet al fons de la caixa i anà llençant per la muntanya les monedes d'or mentre que el moro fugia a cavall.

Per la muntanya de Cabrera es troben unes pedretes de forma aplanada i més o menys rodones, que el poble coneix per "diners del diable", i que en altres indrets reben els noms de "dinerets de sant Pau", "ulls de santa Llúcia" o "pedretes de la Mare de Déu". Els veïns dels voltants de Cabrera creuen que són les monedes d'or del famós tresor del moro tornades pedres pel diable burleta. És molt possible que es tracti d'un tipus de fòssils mnomolites.

El castell de Cabrera, de lqual avui no queda gairebé res, fou destrüit pel gran cavaller Roland, nebot de Carlemany, que amb ell luitava per treure els moros de terres cristianes. El tal cavaller, que era un alt gegantàs, portava una grossa barra de ferro com a arma contra els sarraïns, amb la qual els empaitava i en matava cent a cada cop que els donava. Quan ja havia netejat de moros tot el Pirineu, creient finida la seva feina i no sabent què fer de la vara, la va tirar enlaire des del pont deCeret. La feixuga barra va caure damunt del castell de Cabrera i l'aixafà.