Reconeixes la fera ferotge?

No, no vull emular la cançó del grup musical Mesclat. Ni tampoc que en Joan Sala i Ferrer (Serrallonga) torni a fer de les seves tot sortint de Les Guilleries, simplement voldria que tots ens emmascaréssim en un xic de Serrallonga. Que tots i totes fóssim una mica un Serrallongues, és a dir: tots hauríem de ser una mica bandolers, una mica aventurers, un poc valents. Si tots ens emmiralléssim en Serrallonga, no ens caldria tanta merda per portar a terme un projecte de País. Un projecte de Nació. Un projecte d'Estat. No ens caldria tanta divisió independentista. Faríem mans i mànigues per cercar la unió i enfrontar-nos d'una vegada per totes a la fera ferotge. No estem sols, no. En altres latituds no tan llunyanes també volen el mateix que nosaltres, solament ens caldria aplegar sinèrgies per donar el cop definitiu a la fera ferotge. No cal matar a la fera. El que cal es fer-la fora del nostre territori. Que vagi a pidolar i robar a altres conrades, però no a la nostra terra. No a casa nostra. Ja ho ha fet prou durant gairebé tres segles. Tres segles d'explotació de les nostres riqueses naturals. Tres-cents anys usurpant-nos la nostra llengua i la nostra cultura. Tres centúries imposant-nos per la força de les armes la seva llengua, la seva cultura, el seu art, la seva ganduleria, els seus primitius costums propis d'una societat decadent i cavernària. Tres-cents anys, sí, d'imperialisme militar, de por i rancúnies, de mentides i falsedats. Tres-cents anys vivint de l'esforç i els rèdits del nostre treball. Fotem-los fora Segadors. Esmolem bé les eines i siguem un xic en Serrallonga; traient-nos la por, la recança, la mandra i sortim al carrer, igual que en Maurici a la canço d'en Llanch.

Entenent per sortir el carrer com que cal de deixar-nos de tanta divisió, que al cap i la fi és el que vol la fera ferotge. El que ens cal es aplegar-nos en una sola unitat política, encara que sigui de diferent ideologia, per poder combatre la fera saltvatge. És l'única manera de vèncer. No hi ha més. El demés és solament divisió: es perdre. És com fins ara: els polítics al poder per omplir-se les butxaques i embarbussar-se la llengua de falces promeses. Torna Serrallonga. Però, Serrallonga ets tu, sóc jo. Tots som Serrallonga, només ens cal voler-ho ser.

La fera ferotge